Els orígens del piano a Barcelona

Els orígens del piano a Barcelona

El piano, per les seves característiques, les quals el fan autosuficient, és dels instruments que tenen més música escrita i un dels que són més utilitzats tant per professionals com per aficionats.
Des de l'any 1710, en què Bartolomeo Cristofori va construir el primer piano, aquest instrument ha evolucionat i s'ha perfeccionat. Actualment grans fàbriques com són Steinway, Yamaha, ..., ens ofereixen pianos de gran qualitat sonora.
Barcelona ha estat la ciutat on més fàbriques han existit en tot l'Estat espanyol. Segons consta en els nostres arxius familiars, el nostre avantpassat, Pere Audenis, treballava a les darreries del segle XIX, a la fàbrica Chassaigne Frères. Aquesta casa, d'origen francès, va ser fundada l'any 1894 i va construir una gran fàbrica al carrer València que va arribar a ser la més important constructora de pianos de tot l'Estat espanyol. D'aquesta fàbrica, en sortiren pianos exportats a molts països del món, especialment a Sud-amèrica.
La fàbrica Chassaigne també va ser l'escola d'aprenentatge de molts tècnics i afinadors, que va fer de Barcelona la ciutat que tingué més operaris d'aquest ofici (tenim un reglament d'una associació anomenada "Sociedad de obreros constructores de pianos, órganos y anexos" que porta data de 1917). Això va fer que aumentes el nombre de fàbriques de pianos; malgrat que algunes eren petites, autèntics tallers artesanals. En un anuari publicat l'any 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, podem comptar-hi quinze fàbriques de pianos establertes. Els seus noms, alguns encara coneguts pels mestres, són els següents: Agut, Bayona, Climent, Chassaigne Frères, Dvins, Elias, Garriga, Guarro, Hijo de Paul Izabal, Pagès (Orpheus), Hijo de J. Ribalta, Hijos de Salvador Ribalta, Cusó Sfha, Raynard i Tubau Hnos. A més d'aquestes fàbriques, tenim llistes de preus i factures, amb dates més antigues, de noms, els quals apareixen en aquest anuari. Les causes d'aquest fet poden ser l'omissió, un descuit de les editores o perquè aquestes fàbriques havien plegat.
Un detall curiós són els preus de pianos d'aquestes llistes, ja que, per exemple, l'any 1920 oscil·laven entre les 635 i les 900 pessetes.
Moltes fàbriques van plegar gradualment bastant abans de la Guerra Civil (1936). L'única que en va sobreviure va ser la Chassaigne, que tancà les portes l'any 1967, quan la importació de pianos es  liberalitzar.
Actualment no existeix cap fàbrica en tot l'Estat espanyol i, per tant, hem de comprar-los a l'estranger.
Alemanya és el país que té més fàbriques de pianos i una més gran tradició. Actualment però, l'orient asiàtic li està fent una gran competència, especialment Japó i Corea.
Segurament la fàbrica més important del món, la que fabrica més piano és Yamaha, la qual ha arribat a assolir uns nivells tècnics d'alta qualitat.

Fàbrica Chassaigne Frères a Barcelona

Los orígenes del piano en Barcelona

El piano, por sus características, las cuales lo hacen autosuficiente, es de los instrumentos que tienen más música escrita y uno de los  más utilizados tanto por profesionales como por aficionados.

Desde el año 1710, en qué Bartolomeo Cristofori construyó el primer piano, este instrumento ha evolucionado y se ha perfeccionado. Actualmente grandes fábricas como son Steinway, Yamaha, ..., nos ofrecen pianos de gran calidad sonora.

Barcelona ha sido la ciudad donde más fábricas han existido en todo el Estado español. Según consta en nuestros archivos familiares, nuestro antepasado, Pere Audenis, trabajaba  a finales del siglo XIX, en la fábrica Chassaigne Frères. Esta casa, de origen francés, fue fundada en 1894 y construyó una gran fábrica en la calle Valencia que llegó a ser la más importante constructora de pianos de todo el estado español. De esta fábrica, salieron pianos exportados a muchos países del mundo, especialmente a Sudamérica.

La fábrica Chassaigne también fue la escuela de aprendizaje de muchos técnicos y afinadores, que hizo de Barcelona la ciudad que tuvo más operarios de este oficio (tenemos un reglamento de una asociación llamada "Sociedad de obreros constructores de pianos, órganos y anexos" que lleva fecha de 1917). Esto hizo que aumentara el número de fábricas de pianos; a pesar de que algunas eran pequeñas, auténticos talleres artesanales. En un anuario publicado en 1929, con motivo de la Exposición Internacional de Barcelona, podemos contar quince fábricas de pianos establecidas. Sus nombres, algunos todavía conocidos por los maestros, son los siguientes: Agut, Bayona, Climent, Chassaigne Frères, Dvins, Elias, Garriga, Guarro, Hijo de Paul Izabal, Pagès (Orpheus), Hijo de J. Ribalta, Hijos de Salvador Ribalta, Cusó Sfha, Raynard y Tubau Hnos. Además de estas fábricas, tenemos listas de precios y facturas, con fechas más antiguas, de nombres, los cuales aparecen en este anuario. Las causas de este hecho pueden ser la omisión, un descuido de las editoras o porqué estas fábricas habían cerrado.

Un detalle curioso son los precios de pianos de estas listas, puesto que, por ejemplo, en 1920 oscilaban entre las 635 y las 900 pesetas.

Muchas fábricas cerraron gradualmente bastante antes de la Guerra Civil (1936). La única que sobrevivió fue la Chassaigne, que cerró las puertas en 1967, cuando la importación de pianos se liberalizó.

Actualmente no existe ninguna fábrica en todo el estado español y, por lo tanto, tenemos que comprarlos en el extranjero.

Alemania es el país que tiene más fábricas de pianos y una más grande tradición. Actualmente, el oriente asiático le está haciendo una gran competencia, especialmente Japón y Corea.

Seguramente la fábrica más importante del mundo, la que fabrica más piano es Yamaha, la cual ha llegado a lograr unos niveles técnicos de alta calidad.