Història d'Audenis (3)
Josep Audenis i Maria Prat
El començament d’un nou projecte de vida sempre és engrescador. I la vida d’uns joves enamorats amb il·lusió i plens d’esperança crea perspectives plenes de força i tenacitat per aconseguir allò que es pretén. Tots dos, treballadors i lleials als seus principis, es van trobar i encara caminen junts.
El mateix estiu de l’any en què es van casar, arrangen amb primor una petita saleta de la botiga, que quedava darrera el despatx. Era un espai reduït, però el converteixen en un racó ple d’art i amistat. El seu projecte és tenir un lloc on fer-hi música. El mes d’octubre inauguren el petit «auditori» amb un concert a càrrec de M. Teresa Monteys i Lluís Piera. Aquests concerts, íntims, es van fer durant força
temps.
L’any 1959 viatgen a Suïssa, a la ciutat de Rorsbach, on se celebra el 1r Curs Internacional d’Afinadors de Pianos, organitzat per Europäischer Verband de Klavierfachleute undstimmer. Hi tornen l‘any 1960, aquesta vegada se celebra a Reimchad. El mateix any, 1960, es funda EURIOPIANO, Associació Europea d’afinadors de Pianos, i en Josep n’és nomenat membre. I torna a ser a l’estiu quan realitzen obres importants a la botiga. Ja en són propietaris. Va tot a terra: es canvien canonades, s’abaixa de nivell el paviment interior i un llarg etc... Es projecta una sala de mides adients per poder continuar fent-hi concerts. En mig d’aquest esclat de prosperitat neix el primer plançó de la parella, la M. Isabel Audenis i Prat. És la primavera de 1961
Isabel Audenis i Prat
Un gran esdeveniment, un nou plantejament familiar. Cal ampliar el negoci. I per on comencen els nous pares? Doncs per reformar la botiga de nou: des del 1946, és la quarta vegada, és l’espai que dona vida als membres que la “mimen” i per tant ha de ser cada vegada millor, ha d’oferir un bon aspecte als clients. La botiga es modernitza i el projecte és seleccionat per als Premis FAD. S’inicia la dècada dels 60, el món cultural de la ciutat va obrint-se, sorgeixen moviments nous, tímidament la
cultura catalana va fent camí… Les edicions en català, l’ensenyament, el disseny, tot pren volada, les institucions li donen suport… El país és com una crisàlida que es va transformant, han passat ja vint anys del final de la guerra. La projecció del negoci no queda limitat a l’àmbit del piano; s‘amplia i s’expandeix cap a la venda de tota mena d’instruments musicals, d’accessoris i d’edicions de diferents mètodes d’aprenentatge del moment. El desig d’oferir un ventall més ampli d’instruments als clients, empeny els membres de la Casa Audenis a fer les primeres importacions: dues trompetes i dos saxofons, ambdós de la firma Quesnon. S’importen també les primeres flautes dolces, instrument que anys a venir donen relleu a la botiga. El primer viatge que fa en Josep Audenis i Masjuan a la Fira
Internacional d’Instruments de Frankfurt, l’any 1963, obre definitivament la porta a la importació i al contacte directe amb les firmes internacionals.
Són anys dedicats a la expansió i a la coneixença més enllà del Pirineus.
Josep Audenis i Prat
Una nova rialla plena de vida amplia el futur equip familiar: l’hivern del 1964, neix el petit Josep. Creix la família, i ja, com és tradició de la casa, a cada nou naixement, un nou i renovat impuls empeny la família a ampliar i prosperar, primer humanament i després econòmicament. El pare del nadó viatja novament a Frankfurt i retorna a Barcelona amb la satisfacció d’haver establert nous contactes comercials, que força vegades esdevenen a més de comercials, amicals, cal destacar la relació amb el Dr. Hermann Moeck i el matrimoni Beccker-Ehm; ambdós, propietaris de firmes instrumentals.
És concretament la firma Moeck, que li ofereix un ampli ventall de flautes dolces o de bec, ja siguin de digitació barroca o alemanya, aquesta darrera construïda amb la finalitat de facilitar la interpretació per part dels escolars. Per altra banda el matrimoni Becker-Ehm, li dona a conèixer el mètode Orff-Schulwerk a través de la seva firma Studio 49, dedicada a la construcció de l’instrumental pedagògic del mètode citat.
Aquestes dues firmes Moeck i Studio 49 són bàsiques en el creixement i progrés del negoci.
El començament d’un nou projecte de vida sempre és engrescador. I la vida d’uns joves enamorats amb il·lusió i plens d’esperança crea perspectives plenes de força i tenacitat per aconseguir allò que es pretén. Tots dos, treballadors i lleials als seus principis, es van trobar i encara caminen junts.
El mateix estiu de l’any en què es van casar, arrangen amb primor una petita saleta de la botiga, que quedava darrera el despatx. Era un espai reduït, però el converteixen en un racó ple d’art i amistat. El seu projecte és tenir un lloc on fer-hi música. El mes d’octubre inauguren el petit «auditori» amb un concert a càrrec de M. Teresa Monteys i Lluís Piera. Aquests concerts, íntims, es van fer durant força
temps.
L’any 1959 viatgen a Suïssa, a la ciutat de Rorsbach, on se celebra el 1r Curs Internacional d’Afinadors de Pianos, organitzat per Europäischer Verband de Klavierfachleute undstimmer. Hi tornen l‘any 1960, aquesta vegada se celebra a Reimchad. El mateix any, 1960, es funda EURIOPIANO, Associació Europea d’afinadors de Pianos, i en Josep n’és nomenat membre. I torna a ser a l’estiu quan realitzen obres importants a la botiga. Ja en són propietaris. Va tot a terra: es canvien canonades, s’abaixa de nivell el paviment interior i un llarg etc... Es projecta una sala de mides adients per poder continuar fent-hi concerts. En mig d’aquest esclat de prosperitat neix el primer plançó de la parella, la M. Isabel Audenis i Prat. És la primavera de 1961
Isabel Audenis i Prat
Un gran esdeveniment, un nou plantejament familiar. Cal ampliar el negoci. I per on comencen els nous pares? Doncs per reformar la botiga de nou: des del 1946, és la quarta vegada, és l’espai que dona vida als membres que la “mimen” i per tant ha de ser cada vegada millor, ha d’oferir un bon aspecte als clients. La botiga es modernitza i el projecte és seleccionat per als Premis FAD. S’inicia la dècada dels 60, el món cultural de la ciutat va obrint-se, sorgeixen moviments nous, tímidament la
Selecció del premi FAD 1961. Obra del dissenyador Freixa |
Internacional d’Instruments de Frankfurt, l’any 1963, obre definitivament la porta a la importació i al contacte directe amb les firmes internacionals.
Són anys dedicats a la expansió i a la coneixença més enllà del Pirineus.
Amb el Dr. Hermann Moeck a la fira de Frankfurt 1968 |
Josep Audenis i Prat
Una nova rialla plena de vida amplia el futur equip familiar: l’hivern del 1964, neix el petit Josep. Creix la família, i ja, com és tradició de la casa, a cada nou naixement, un nou i renovat impuls empeny la família a ampliar i prosperar, primer humanament i després econòmicament. El pare del nadó viatja novament a Frankfurt i retorna a Barcelona amb la satisfacció d’haver establert nous contactes comercials, que força vegades esdevenen a més de comercials, amicals, cal destacar la relació amb el Dr. Hermann Moeck i el matrimoni Beccker-Ehm; ambdós, propietaris de firmes instrumentals.
És concretament la firma Moeck, que li ofereix un ampli ventall de flautes dolces o de bec, ja siguin de digitació barroca o alemanya, aquesta darrera construïda amb la finalitat de facilitar la interpretació per part dels escolars. Per altra banda el matrimoni Becker-Ehm, li dona a conèixer el mètode Orff-Schulwerk a través de la seva firma Studio 49, dedicada a la construcció de l’instrumental pedagògic del mètode citat.
Aquestes dues firmes Moeck i Studio 49 són bàsiques en el creixement i progrés del negoci.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada