Contribució de Josep Audenis a la difusió de la flauta de bec a Catalunya. Història d'Audenis (5)


Per a tots els flautistes de Catalunya el nom d'Audenis ha estat un referent ineludible, tant pel que fa als mateixos instruments com per al repertori. Aquest fet no es deriva senzillament de la implicació d'aquesta família en la comercialització d'uns recursos i instruments musicals, sinó que està totalment vinculat a l'actitud i afició de Josep Audènis i Masjuan envers aquest instrument i la seva difusió.
Els inicis de la introducció de la flauta dolça a Catalunya, més tard anomenada flauta de bec, els hem de cercar en els moviments escoltes dels anys '60, els contactes dels afeccionats amb alguns professors de I'Institut Alemany i l'influencia directa, en la mateixa època, de flautistes com Ferdinand Conrad o Carl Dolmetsch en alguns músics catalans com Joan Casulleres i Enric Gispert, sempre compromesos en la divulgació d'aquest instrument en línies ben diferents,I'amateur i la professional, malgrat l'afició d'aquestes i altres persones interessades, una certa dispersió i incomunicació frenava la correcta orientació musical i pedagògica de la flauta de bec, fins que la fundació de l'Associació Musical Bloc a Barcelona permeté ajuntar esforços i aspiracions per desenvolupar un conreu esponerós del nou instrument, la seva pedagogia i la seva funció musical.

L'Associació Musical Bloc es reuní per primera vegada a Barcelona el 15 de març de 1968, impulsada per un grup de socis fundadors, entre els que hi figuren Joan Casulleres, Enric Gispert, Salvador Mas, Santiago Molfulleda, Ma. Dolors Bonal i Josep Audenis, amb la intenció de difondre l'instrument amb el seu repertori, i alhora formar i informar els flautistes. Des de l'inici les trobades en sessions regulars es van organitzar al local de la Botiga d'Audenis del carrer de Balmes no. 116. Aviat, gràcies a la generositat de Josep Audenis, aquesta adreça es convertí en el centre de la flauta dolça de Catalunya. Una de les primeres preocupacions dels membres de Bloc va ser la manca de repertori local per a l'instrument i la dificultat d'obtenir edicions estrangeres. En la resposta al primer problema hi va intervenir de seguida Josep Audenis amb l'impuls d'edicions especialitzades des de l'Editorial MF i la creació de l'editorial Artison, la qual ens oferí els primers reculls de música popular per a l'instrument juntament amb les primeres obres de caràcter didàctic. Pel que fa a la importació de repertori d'editorials estrangeres i instruments la botiga Audenis va apostar des dels anys '60 per dotar els flautistes de material necessari, tot iniciant una trajectòria, encara vigent, que la convertí en centre de la flauta de bec a Catalunya i atot l'Estat Espanyol, en la línia de les iniciatives europees del Blockfluitcentrum d'Holanda, Moeck a Alemanya i Early Music Shop a Anglaterra.
Des de 1970 les trobades s'amplien amb noves generacions de flautistes amb criteris cada cop més professionals. Aquest any concretament s'hi afegeixen Pere Casulleres i Romà Escalas. L'increment de nivell i l'ampliació del repertori amb les obres més virtuosístiques del Barroc, permeten aviat organitzar concerts fora del cercle limitat i íntim del local social, amb la intenció de difondrl'instrument als centres d'ensenyament de la ciutat. Els primers concerts, patrocinats per Bloc, s'organitzaren al I'Institut Milà i Fontanals, I'Institut Infanta Isabel d'Aragó i a les Escoles Betània-Patmos.
Fins aquest moment I'Associació Musical Bloc estava guiada i orientada sota la batuta de Joan Casulleres, com a president i de Josep Audenis, com a Secretari. A partir de 1972 i fins al 1993, Josep Audenis continuarà com a secretari de I'associació, sota la presidència de Romà Escalas, carrec que deixaria per a fer de tresorer fins al 1999,any en què delegà les seves funcions en el seu fill Josep. Aquesta etapa de gaire bé 30 anys contemplà la consolidació de I'us de l'instrument, la seva difusió i acceptació com a instrument històric i pedagògic, i la implantació de l'ensenyament reglat els centres oficials el primer el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
La influència de Bloc i dels seus socis va ser cabdal en aquest desenvolupament. Les noves generacions de flautistes, amb noms com Lluís Caso, Jordi Argelaga, Mireia Hernández, Francesca i Eulàlia Galofré, Josep Maria Saperas, Joan Izquierdo, entre altres, músics que poc temps més tard els torbaríem anunciats en les sales de concerts, col·laboradors dels grups de música antiga més prestigiosos o del món de la pedagogia musical. Tots ells varen passar i impulsar Bloc sense perdre mai el contacte amb els grups amateurs, mitjançant reunions i tallers regulars, els quals a partir de I'octubre de 1979 es traslladaren al nou local d'Audenis, al no.316 del carrer València de Barcelona.
Aquest nou espai, ofert per Josep Audenis, ample i amb una bona acústica garantí aquest funcionament i nou impuls de Bloc, sense el qual no podríem entendre l'extraordinària tasca de difusió i formació que es desenvolupà al llarg d'aquests anys en favor de la flauta de bec i la música. Els objectius s'ampliaren i adquiriren una nova volada. Amb la presentació, el 1993,del tríptic editat per Josep Maria Saperas, membre de la Junta des del 1981, queden fixats els nous àmbits d'actuació de Bloc en els camps de la recerca, informació,cursets, trobades,debats, tallers, composició i pedagogia. Paral·lelament, s'edità un Butlletí, element bàsic de relació i informació entre els socis, el qual sovint recollia articles sobre tècnica i recerca d'alt nivell i contingut musicològic.
El calendari de trobades Bloc s'amplià i les sessions alternen les temàtiques de caràcter més general amb els temes monogràfics més especialitzats, sota la direcció de flautistes professionals de recomanada competència, una mostra d'aquesta diversitat és el calendari del curs 94/95: presentació del butlletí, amateur de música hispànica, pedagogia, avantguarda, repertori anglès per amateurs, trobades concert sobre tècnica històrica, música contemporània, danses,música italiana, a més de les reunions de Junta. La major part d'aquestes activitats es fan a can Audenis, tot i que tradicionalment se'n programen fora de Barcelona amb la durada d'un dia sencer. En Josep i la Maria-que fins ara no havia encara sortit però tots la intuíem per allò de 'cherchez la femme' no es perden ni una sola trobada. Amb el mèrit afegit de participar sempre en les de fora de Barcelona, tot i haver-nos de suportar tant sovint al local de la botiga.
L'entorn favorable que es creà, tant des de I'Associació Musical Bloc com des del seu compromís personal al voltant de la flauta de bec, el seu repertori, i el més important, dels seus intèrprets i professors,converteix a Josep Audenis, el seus locals i família en un dels referents històrics en el desenvolupament de la Flauta de bec a Catalunya i Espanya.I això no acaba aquí, si entenem el protagonisme inicial que aquest instrument tingué en el conreu i difusió dels repertoris històrics, la música antiga, hem de considerar a en Josep com un còmplice conscient i innovador en el suport d'aquests nous estils interpretatius que defineixen una de les tendències musicals més importants de la segona meitat del segle XX.

Romà Escalas


====================================================================
Para todos los flautistas de Cataluña el nombre de Audenis ha sido un referente ineludible, tanto en cuanto a los mismos instrumentos como para el repertorio. Este hecho no se deriva sencillamente de implicación de esta familia en la comercialización de unos recursos e instrumentos musicales, sino que está totalmente vinculado a la actitud y afición de Josep Audènis y Masjuan hacia este instrumento y su difusión.
Los inicios de la  introducción de la flauta dulce en Cataluña, más tarde llamada flauta de pico, los tenemos que buscar en los movimientos escoltas de los años '60, los contactos de los aficionados con algunos profesores del Instituto Alemany y su influencia directa, en la misma época, de flautistas como Ferdinand Conrad o Carl Dolmetsch en algunos músicos catalanes como Joan Casulleres y Enric Gispert, siempre comprometidos en la divulgación de este instrumento en líneas muy diferentes,y amateur y la profesional, a pesar de la afición de estas y otras personas interesadas, una cierta dispersión e incomunicación frenaba la correcta orientación musical y pedagógica de la flauta de pico, hasta que la fundación de la Asociación Musical Bloc a Barcelona permitio juntar esfuerzos y aspiraciones para desarrollar un cultivo ufano del nuevo instrumento, su pedagogía y su función musical.
La Asociación Musical Bloc se reunió por primera vez a Barcelona el 15 de marzo de 1968, impulsada por un grupo de socios fundadores, entre los que figuran Joan Casulleres, Enric Gispert, Salvador Mas, Santiago Molfulleda, Mi. Dolors Bonal y Josep Audenis, con la intención de difundir el instrumento con su repertorio, y a la vez formar e informar los flautistas. Desde el inicio los encuentros en sesiones regulares se organizaron en el local de la Tienda de Audenis de la calle de Balmes no. 116. Pronto, gracias a la generosidad de Josep Audenis, esta dirección se convirtió en el centro de la flauta dulce de Cataluña. Una de las primeras preocupaciones de los miembros de Bloc fue la carencia de repertorio local para el instrumento y la dificultad de obtener ediciones extranjeras. En la respuesta al primer problema intervino enseguida Josep Audenis con el impulso de ediciones especializadas desde la Editorial MF y la creación de la editorial Artison, la cual nos ofreció las primeras compilaciones de música popular para el instrumento junto con las primeras obras de carácter didáctico. En cuanto a la importación de repertorio de editoriales extranjeras e instrumentos la tienda Audenis apostó desde los años '60 para dotar los flautistas de material necesario, iniciando una trayectoria, todavía vigente, que la convirtió en centro de la flauta de pico en Cataluña y atot el Estado Español, en la línea de las iniciativas europeas del Blockfluitcentrum de Holanda, Moeck en Alemania y Early Music Shop en Inglaterra.
Desde 1970 los encuentros se amplían con nuevas generaciones de flautistas con criterios cada vez más profesionales. Este año concretamente se añaden Pere Casulleres y Romano Escalas. El incremento de nivel y la ampliación del repertorio con las obras más virtuosístiques del Barroco, permiten pronto organizar conciertos fuera del círculo limitado y íntimo del local social, con la intención de difondrl'instrumento a los centros de enseñanza de la ciudad. Los primeros conciertos, patrocinados por Bloc, se organizaron al I'Instituto Milà y Fontanals, Y'Instituto Niña Isabel de Aragón y en las Escuelas Betània-Patmos.
Hasta este momento Y'Asociación Musical Bloc estaba guiada y orientada bajo la batuta de Joan Casulleres, como presidente y de Josep Audenis, como Secretario. A partir de 1972 y hasta el 1993, Josep Audenis continuará como secretario de I'asociación, bajo la presidencia de Romano Escalas, carrec que dejaría para hacer de tesorero hasta el 1999,año en que delegó sus funciones en su hijo Josep. Esta etapa de muy bien 30 años contempló la consolidación de Y'os del instrumento, su difusión y aceptación como instrumento histórico y pedagógico, y la implantación de la enseñanza reglada los centros oficiales lo primero el Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona.
La influencia de Bloc y de sus socios fue capital en este desarrollo. Las nuevas generaciones de flautistas, con nombres como Lluís Caso, Jordi Argelaga, Mireia Hernández, Francesca y Eulàlia Galofré, Josep Maria Saperas, Joan Izquierdo, entre otros, músicos que poco tiempo más tarde los turbaríamos anunciados en las salas de conciertos, colaboradores de los grupos de música antigua más prestigiosos o del mundo de la pedagogía musical. Todos ellos pasaron e impulsar Bloc sin perder nunca el contacto con los grupos amateurs, mediante reuniones y talleres regulares, los cuales a partir de I'octubre de 1979 se trasladaron al nuevo local de Audenis, al no.316 de la calle Valencia de Barcelona.
Este nuevo espacio, ofrecido por Josep Audenis, ancho y con una buena acústica garantizó este funcionamiento y nuevo impulso de Bloc, sin el cual no podríamos entender la extraordinaria tarea de difusión y formación que se desarrolló a lo largo de estos años en favor de la flauta de pico y la música. Los objetivos se ampliaron y adquirieron un nuevo voladizo. Con la presentación, el 1993,del tríptico editado por Josep Maria Saperas, miembro de la Junta desde el 1981, quedan fijados los nuevos ámbitos de actuación de Bloc en los campos de la investigación, información,cursillos, encuentros,debates, talleres, composición y pedagogía. Paralelamente, se editó un Boletín, elemento básico de relación e información entre los socios, el cual a menudo recogía artículos sobre técnica e investigación de alto nivel y contenido musicológico.
El calendario de encuentros Bloc se amplió y las sesiones alternan las temáticas de carácter más general con los temas monográficos más especializados, bajo la dirección de flautistas profesionales de recomendada competencia, una muestra de esta diversidad es el calendario del curso 94/95: presentación del boletín, amateur de música hispánica, pedagogía, vanguardia, repertorio inglés por amateurs, encontradas concierto sobre técnica histórica, música contemporánea, danzas,música italiana, además de las reuniones de Junta. La mayor parte de estas actividades se hacen a can Audenis, a pesar de que tradicionalmente se programan fuera de Barcelona con la duración de un día entero. En Josep y la María-que hasta ahora no había todavía salido pero todos la intuíamos por aquello de 'cherchez la femme' no se pierden ni un solo encuentro. Con el mérito añadido de participar siempre en las de fuera de Barcelona, a pesar de tenernos que soportar tanto a menudo al local de la tienda.
El entorno favorable que se creó, tanto desde I'Asociación Musical Bloc como desde su compromiso personal alrededor de la flauta de pico, su repertorio, y el más importante, de sus intérpretes y profesores,convierte a Josep Audenis, lo sientas locales y familia en uno de los referentes históricos en el desarrollo de la Flauta de pico en Cataluña y España.Y esto no acaba aquí, si entendemos el protagonismo inicial que este instrumento tuvo en el cultivo y difusión de los repertorios históricos, la música antigua, tenemos que considerar a en Josep como un cómplice consciente e innovador en el apoyo de estos nuevos estilos interpretativos que definen una de las tendencias musicales más importantes de la segunda mitad del siglo XX.

Romà Escalas

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Història d'Audenis (3)

Història d'Audenis (4)