AudenisBlog

Hoy os vamos a explicar en un vídeo unos cuantos consejos para que tengáis siempre en las mejores condiciones vuestras trompetas. Si no cierras bien tu estuche o no cuidas adecuadamente tu instrumento  puede pasar que al caerse la trompeta esta se abolle o que las bombas se atasquen. El cuerpo de una trompeta está hecho de un metal muy fino.Trátala bien! Si no la manejas con cuidado o la golpeas contra otros objetos, puede deformarse y esto puede hacer que suene desafinada. Engrásala a menudo y límpiala y sécala con cuidado, esto ara que siempre la tengas apunto y suene mejor. Esperamos que os haya gustado y que hagáis el mantenimiento correcto a vuestro instrumento Audenis ================================================================ Avui us explicarem en un vídeo uns quants consells perquè tingueu sempre en les millors condicions les vostres trompetes. Si no tanques bé el teu estoig o no cuides adequadament el teu instrument pot passar que en caure la trompeta aque

La marca registrada de Yamaha, YAMAHA, proviene del nombre de su fundador Torakusu Yamaha, quien fue pionero en la producción de instrumentos musicales occidentales en Japón.  Nacido en el seno de una familia de clanes Kishu Tokugawa (la actual Prefectura de Wakayama), Torakusu fue cautivado por la ciencia y tecnología occidentales desde el principio.  Fascinado por los relojes que estaban ganando popularidad en Osaka en ese momento, se dedicó a la relojería, estudiando negocios a lo largo del camino.  Con el tiempo, Torakusu comenzó a reparar equipos médicos y fue invitado a visitar un hospital en Hamamatsu, Prefectura de Shizuoka. Torakusu Yamaha En una ocasión, el director de la escuela primaria Jinjo de Hamamatsu (actualmente la escuela primaria Motoshiro) le preguntó si intentaría reparar un órgano de láminas.  Estuvo de acuerdo y pudo repararlo con éxito, marcando el primer paso hacia el nacimiento de la marca Yamaha.  Al reconocer su potencial comercial, mientras reparaba

Josep Audenis i Maria Prat El començament d’un nou projecte de vida sempre és engrescador. I la vida d’uns joves enamorats amb il·lusió i plens d’esperança crea perspectives plenes de força i tenacitat per aconseguir allò que es pretén. Tots dos, treballadors i lleials als seus principis, es van trobar i encara caminen junts. El mateix estiu de l’any en què es van casar, arrangen amb primor una petita saleta de la botiga, que quedava darrera el despatx. Era un espai reduït, però el converteixen en un racó ple d’art i amistat. El seu projecte és tenir un lloc on fer-hi música. El mes d’octubre inauguren el petit «auditori» amb un concert a càrrec de M. Teresa Monteys i Lluís Piera. Aquests concerts, íntims, es van fer durant força temps. L’any 1959 viatgen a Suïssa, a la ciutat de Rorsbach, on se celebra el 1r Curs Internacional d’Afinadors de Pianos, organitzat per Europäischer Verband de Klavierfachleute undstimmer. Hi tornen l‘any 1960, aquesta vegada se celebra a Reimchad. El ma

  En el  vídeo  d'avui podreu veure com el nostre Lutier fa diferents feines a un Violí com  ara: Muntar la costella Greixar   les clavilles Muntar el cordal Muntar els afinadors. El millor manteniment que se li pot fer a un violí és tocar-lo tots els dies. És d'aquesta forma com el violí no perd el seu so amb el pas del temps i els canvis de temperatura. L'estoig del violí és molt important, si és un bon estoig, aïllarà al violí de la temperatura i de la humitat. Cal tenir en compte que les cordes estan fetes de metall, i aquest es dilata amb la calor i es contreu amb les baixes temperatures, provocant que es desafinin les cordes del violí (algunes vegades poden partir-se en intentar tibar-les de nou, especialment el “mi”).  Òbviament el violí, per ser un instrument de fusta és molt fràgil, no has de colpejar-lo, ni exposar-lo a la calor o al fred i sempre has de guardar-lo en el seu estoig. Cal mantenir-ho net. Sempre després de tocar, has de netejar-ho amb un

LA CASA AUDENIS L’activitat de la botiga comença justament un any abans de la Primera Exposició Internacional a Montjuïc, esdeveniment que promou la urbanització de la muntanya i també, d’una part de l’Eixample de Barcelona; es construeix la línia del Gran Transversal, el primer metro de la ciutat. Tot plegat fa preveure un bon funcionament del negoci. Però sembla que no fou així; als arxius de la casa, podem llegir que els primers anys no són gaire afalagadors. L’austeritat és la tònica general. D’altra banda, ens trobem en un moment de moviments força convulsos a Catalunya i al món; esdeveniments poc favorables per a la societat en general, principalment per a les famílies treballadores. No cal aquí fer-ne esment, però sí valorar-ho per entendre i comprendre les dificultats que té el cap de casa per mantenir dignament la família.Per aquests motius, doncs, en Josep Audenis i Rimundi juntament amb el Sr. Albareda, posen una parada de fruites al Born. El paràgraf següent, escrit per

Avui us volem ensenyar com fer el canvi de les cordes en una guitarra espanyola. Esperem que ho trobeu interessant!! Seguiu-nos al Facebook , Youtube   i al nostre Bloc per estar al dia de les novetats i rebre consells que us pod ran ajudar al millor manteniment dels vostres instruments. Us hi esperem!! Hoy os queremos enseñar como hacer el cambio de las cuerdas en una guitarra española. Esperamos que lo encontréis interesante!! Seguidnos en  Facebook , Youtube y en nuestro Blog para estar al día de las novedades y recibir consejos que os pueden ayudar al mejor mantenimiento de vuestros instrumentos. Os esperamos!!

ANTECEDENTS PROFESSIONALS Pere Audenis i Domènech (1868-1932) Pere Audenis i Domènech  (1868-1932) Fou el pare del fundador de la Casa Audenis. Pere Audenis, l’avi Pere (anomenat encara així per la família actual), es va casar amb Magdalena Rimundi. Va iniciar la seva dedicació professional a la fàbrica de pianos Chassaigne i Frères, a Barcelona, curiosament ubicada al carrer de València número 70. Divuit anys més tard va ser nomenat cap de secció. Les condicions del salari del treball no corresponien a un sou fix, sinó que cobrava per la feina feta. Com que la família era nombrosa –tenien nou fills per alimentar– en Pere Audenis s’emportava feina a casa, senzilles tasques manuals com ara folrar el “panyo”, fer petites molles etc., en les quals col·laboraven petits i grans. D’aquesta manera hi havia més ingressos per fer front a les despeses familiars. És el fundador de la Casa Audenis i segon fill del matrimoni Pere i Ma